dissabte, 11 de novembre del 2006

COSTA VERMELLA + GR92

COTLLIURE - MADELOC- COLL DE BANYULS - MOLINARS - COLERA.
--
PORTBOU - COLERA-LLANÇÀ - PORT DE LA SELVA - CADAQUÉS - ROSES.






8/11 Novembre 2006
Plàcid B., Toni B., Josep.



Tres dies abans de la travessa, gaudíem de la lluna plena dalt el Santuari de Bellmunt, on l’Edu i en Jordi ens el fan sentir com la casa de tots.

Eren les sis de la tarda que arribàvem amb les mans a la butxaca a Cotlliure. Entre els núvols es dibuixava allò que seria una nit plàcida i alegre; la lluna, quasi plena, ens acompanyaria amb la seva llum entre les pedres de la platja, de formes màgiques i colors inversemblants.

La nostra intenció era resseguir tota la Costa Vermella i continuar pel GR92 de Portbou a Roses. Ja en el viatge d’aquella mateixa tarda, vam intuir que de Cotlliure a Portbou seria impossible. Grans espadats ens esperaven.

El matí del dia següent havíem d’iniciar la travessa i no sabíem per on començar. Per sort, els déus sempre ens acompanyen.

Tot passejant per la terra que té guardades les despulles del poeta Antonio Machado, vam trobar el nostre déu. Era un caçaire del Rosselló, un home fornit, de mans gruixudes i que en els seus millors temps havia conquerit, com nosaltres volíem fer, aquelles muntanyes. Va ser una hora intensa entre les sis i les set de la tarda, durant la qual ell es posà a la nostra disposició. Com l’emocionava poder-nos orientar sobre el terreny perquè el matí següent comencéssim amb bon peu!

Quasi negra nit ens portà fins a Madeloc. Allí ens feu veure, entre la foscor, el coll de Vallauria i el coll de Banyuls. Per tant, la travessa seria per l’interior fins a Colera.

Català perfecte, ens deia: “aquí no us podeu pas enganyar, aquí no us podeu pas enganyar”, quan nosaltres hauríem dit: “no us podeu pas perdre”. Expressions diferents del mateix idioma que ens enriqueixen a tots.

Van ser unes vuit hores de gran bellesa. Entre turons, colls i boscos sempre albiràvem la mar, resseguida pels seus penya-segats.

Al llarg dels dos dies següents vam seguir el GR92, de Portbou a Roses, molt ben marcat i enllaçant sempre amb els camins de ronda.

Impressionant, deliciós el camí carreter del Port de la Selva a Cadaqués. Bordes, parets, marges, feixes... Tot construït amb pedra en sec. Platges, cales, caletes... Tot allò era nostre, sols amb els nostres pensaments i la remor de la mar. Vam xalar. Filosofades entre algun porró de vi, alguna cigarreta i uns esmorzars insuperables.

Salut i que els déus també us acompanyin.