diumenge, 11 de novembre del 2007

RUTA DEL CÍSTER

VALLBONA DE LES MONGES-MONTBLANC-PONT D'ARMENTERA-BELLTALL-VALLBONA DE LES MONGES






7/11 Novembre 2007
Toni B., Plàcid B., Josep, Quico C.






RUTA DEL CÍSTER – GR 175 106 km
(Alt Camp, Conca de Barberà, L’Urgell )


'Caminar és l'art de la paciència, l'art de l'aproximació a la realitat. Jo em conformo amb allò que trobo, no vaig a buscar res. I és llavors que trobo coses impensables'.
Josep Maria Espinàs


Hi ha rutines a la vida que, per sort de qui les gaudeix, són d’agraïr. Com fa unes quantes tardors, iniciem una altra travessa pensada per a aquesta estació, la tardor, primavera d’hivern, exuberant, plena de colors i de fruits; fruits de tardor amb connotacions sexuals, magranes, castanyes, figues, olives, raïm, ametllers, cireretes de pastor; fruits que la seva menja, tot caminant, és un dels plaers més deliciosos i gratificants que hem gaudit.

Sortim de Manlleu un dimecres del mes de novembre. De les alternatives que ofereix el viatge, podem escollir l’autopista via Barcelona – Tarragona o bé enllestir via Eix Transversal cap a Manresa – Tàrrega – Vallbona de les Monges. Finalment triem aquesta última ruta per trobar-la més propera i casolana, com rodalies i l’AVE.
Arribem a Vallbona de les Monges, on la germana Frederica, angelical ella, ens ensenya les nostres cel·les. Les trobem prou confortables i adients per a començar amb bon peu. Seguidament fem una visita ràpida al monestir, el qual trobem d’unes mesures excel·lents, ni massa grans, ni massa petites; les trobem en un estat pur per a gaudir del silenci i el retrobament tot passejant pel seu claustre.

A quarts de vuit de la tarda del mateix dia d’arribada assistim, compartim, escoltem i participem en un dels actes litúrgics de la comunitat, tal com els que ofereixen cada dia: Matines, Laudes, Tercia, Eucaristia, Sexta, Nona, Vespres i Completa.

Onze germanes, dues de les quals novícies, amb unes veus que ens fan elevar les sensibilitats al més amunt. Quan et trobes gaudint a aquests nivells, penses que bo seria poder-ho compartir amb més gent!
En aquesta ocasió érem solament els companys de fatigues, entre les pedres centenàries del monestir i els cants angelicals que sonaven suaument a les nostres oïdes, elevant els nostres esperits, tot fent-nos dubtar del nostre agnosticisme.

El dia següent, dijous, visitem el Santuari del Tallat i caminem fins a Montblanc, on hi arribem de fosc, després d’haver caminat uns 32 km, tot albirant les seves muralles il·luminades, una estampa deliciosa per a la vista. Malauradament, per qüestió d’horaris no podem visitar el Monestir de Poblet.
Al llarg del camí, ens trobem un camioner que, en saludar-lo, ens diu: heu de ser molt rics per poder-vos permetre de caminar a aquestes hores i en aquests dies fora de vacances! I la veritat és que sí, que tenia raó, som rics de temps lliure.

El divendres, tot continuant la nostra ruta, arribem fins a Pont d’Armentera, tot passant per Santes Creus, 32 km més, monestir el qual visitem en tota la seva grandiositat. Pont d’Armentera, poblet poc habitat on hem descobert l’amabilitat de la mestressa de Can Colet, filla d’alemany i catalana, on hem estat hostatjats com a veritables peregrins caminadors.
Ambulator nascitur, non fit.

Dissabte, 30 km més, sortim de Pont d’Armentera en direcció Belltall, passant per Rocafort de Queralt i Forès. Des de Forès, que té una privilegiada elevació que en fa un mirador natural de la Conca de Barberà, entreveiem, al tombar la tarda, el Montseny i la mar mediterrània. Més tard arribem a Belltall, on descansarem.

En aquesta etapa haurem passejat per camins rurals, camps d’oliveres i vinyes, gaudint de les menges que la natura ens ofereix tot parant en algun dels poblets que, poc a poc, es van deshabitant. Actualment pobles que solien tenir uns mil habitants s’estan quedant en poc més d’un centenar, la majoria vellets i alguna canalla que juga pels carrers.
A l’horitzó s’observen els parc eòlics, molins de vent trencant els nostres esquemes, qui sap si en un futur aquests nous molins serviran com a excusa per a escriure contes quixotescos.

Diumenge, dia de precepte, ens hem guardat els últims 10 km per a aquest dia. Arribem a Vallbona de les Monges a l’hora d’esmorzar, on davant d’un porró de vi devorem unes galtes de porc.
La RUTA DEL CÍSTER s’ha acabat i, sense voler, els nostres esperits s’acosten a Déu. Amén.