SADERRA-SANT QUIRZE DE BESORA-FONT DEL CASTELL DE MONTESQUIU-SADERRA
Joan B., Toni B.,, Pere R., Josep
Esmorzar: El Serradet-Sora-Sant Quirze de Besora
dissabte, 6 de juny del 2009
diumenge, 31 de maig del 2009
MANLLEU-CABRERA
MANLLEU-L'ESQUIROL-CANTONIGRÒS-CABRERA-SANT JULIÀ DE CABRERA
Grup Excursionista Manlleu/Centre Excursionista Esquirol
Quico B., Toni B., Joan B., Josep
Esmorzar: Cabrera
Grup Excursionista Manlleu/Centre Excursionista Esquirol
Quico B., Toni B., Joan B., Josep
Esmorzar: Cabrera
dissabte, 30 de maig del 2009
SALT DEL SALLENT (GARROTXA)
Sant Privat d'en Bas, Grau de les Escales, Santa Magdalena del Mont, Mare de Deu de les Olletes, Sant Privat d'en Bas
Joan B., Quico B., Pere R., Josep
Esmorzar: Bar Taverna l'Estrada-Sant Esteve d'en Bas
Joan B., Quico B., Pere R., Josep
Esmorzar: Bar Taverna l'Estrada-Sant Esteve d'en Bas
dimarts, 26 de maig del 2009
CAMÍ VORA TER
MANLLEU-RODA DE TER-MANLLEU
Toni B., Plàcid B., Josep
Berenar: La Cabra-Gurb de la Plana
Toni B., Plàcid B., Josep
Berenar: La Cabra-Gurb de la Plana
dissabte, 23 de maig del 2009
BASSEGODA
dimecres, 20 de maig del 2009
BELLMUNT
MANLLEU (SANT JAUME) - BELLMUNT
Jaume E., Quico B., Quico C., Toni B., Josep, Quico G., Joan A., Joan M.
Sopar: Bellmunt-Sant Pere de Torelló
Jaume E., Quico B., Quico C., Toni B., Josep, Quico G., Joan A., Joan M.
Sopar: Bellmunt-Sant Pere de Torelló
dimarts, 19 de maig del 2009
GORG NEGRE
SANTA CECÍLIA DE VOLTREGÀ (CAN PAIROT) - GORG NEGRE - CAN PAIROT
Plàcid B., Toni B., Josep
Berenar: Cal Lisardo-Vinyoles d'Orís
Plàcid B., Toni B., Josep
Berenar: Cal Lisardo-Vinyoles d'Orís
dissabte, 16 de maig del 2009
PUIGSACALM
COLLADA DE BRACONS-PUIG TOSELL-PUIGSACALM-FONT TORNEDISSA-COLLADA DE BRACONS
Joan B., Toni B., Josep, Pere R., Quico B.
Esmorzar: Can Piguillem-Sant Andreu de La Vola
Joan B., Toni B., Josep, Pere R., Quico B.
Esmorzar: Can Piguillem-Sant Andreu de La Vola
dimarts, 12 de maig del 2009
dissabte, 9 de maig del 2009
BELLMUNT
BELLMUNT-SERRAGRENYADA-COLL DE DUEC-CASTELL DELS MOROS-COLL DE DUEC-COLLET DE PASSAFARINA GROSSA-BELLMUNT
Toni B., Josep
Esmorzar: Bellmunt-Sant Pere de Torelló
dimarts, 5 de maig del 2009
FONT DE SANT ROC
LES PRESES-PARC DE PEDRA TOSCA-FONT DE SANT ROC-LES PRESES
Plàcid B., Toni B., Josep
Berenar: Bar Taverna l'Estrada-Sant Esteve d'en Bas
Plàcid B., Toni B., Josep
Berenar: Bar Taverna l'Estrada-Sant Esteve d'en Bas
dissabte, 25 d’abril del 2009
TAGA
SANT MARTÍ D'OGASSA-PORTELLA D'OGASSA-TAGA-COLL DE JOU-SANT MARTÍ D'OGASSA.
Pere R., Toni B., Joan B., Quico B ., Josep.
Esmorzar: Can Costas-Ogassa
Pere R., Toni B., Joan B., Quico B ., Josep.
Esmorzar: Can Costas-Ogassa
dissabte, 18 d’abril del 2009
PLA DE LA CALMA
dissabte, 4 d’abril del 2009
CANAL DELS GANXOS (GARROTXA)
diumenge, 9 de novembre del 2008
SENDER DE L'EBRE GR99
diumenge, 22 de juny del 2008
diumenge, 11 de novembre del 2007
RUTA DEL CÍSTER
VALLBONA DE LES MONGES-MONTBLANC-PONT D'ARMENTERA-BELLTALL-VALLBONA DE LES MONGES

7/11 Novembre 2007
Toni B., Plàcid B., Josep, Quico C.

7/11 Novembre 2007
Toni B., Plàcid B., Josep, Quico C.
RUTA DEL CÍSTER – GR 175 106 km
(Alt Camp, Conca de Barberà, L’Urgell )
'Caminar és l'art de la paciència, l'art de l'aproximació a la realitat. Jo em conformo amb allò que trobo, no vaig a buscar res. I és llavors que trobo coses impensables'.
Josep Maria Espinàs
Hi ha rutines a la vida que, per sort de qui les gaudeix, són d’agraïr. Com fa unes quantes tardors, iniciem una altra travessa pensada per a aquesta estació, la tardor, primavera d’hivern, exuberant, plena de colors i de fruits; fruits de tardor amb connotacions sexuals, magranes, castanyes, figues, olives, raïm, ametllers, cireretes de pastor; fruits que la seva menja, tot caminant, és un dels plaers més deliciosos i gratificants que hem gaudit.
Sortim de Manlleu un dimecres del mes de novembre. De les alternatives que ofereix el viatge, podem escollir l’autopista via Barcelona – Tarragona o bé enllestir via Eix Transversal cap a Manresa – Tàrrega – Vallbona de les Monges. Finalment triem aquesta última ruta per trobar-la més propera i casolana, com rodalies i l’AVE.
Arribem a Vallbona de les Monges, on la germana Frederica, angelical ella, ens ensenya les nostres cel·les. Les trobem prou confortables i adients per a començar amb bon peu. Seguidament fem una visita ràpida al monestir, el qual trobem d’unes mesures excel·lents, ni massa grans, ni massa petites; les trobem en un estat pur per a gaudir del silenci i el retrobament tot passejant pel seu claustre.
A quarts de vuit de la tarda del mateix dia d’arribada assistim, compartim, escoltem i participem en un dels actes litúrgics de la comunitat, tal com els que ofereixen cada dia: Matines, Laudes, Tercia, Eucaristia, Sexta, Nona, Vespres i Completa.
Onze germanes, dues de les quals novícies, amb unes veus que ens fan elevar les sensibilitats al més amunt. Quan et trobes gaudint a aquests nivells, penses que bo seria poder-ho compartir amb més gent!
En aquesta ocasió érem solament els companys de fatigues, entre les pedres centenàries del monestir i els cants angelicals que sonaven suaument a les nostres oïdes, elevant els nostres esperits, tot fent-nos dubtar del nostre agnosticisme.
El dia següent, dijous, visitem el Santuari del Tallat i caminem fins a Montblanc, on hi arribem de fosc, després d’haver caminat uns 32 km, tot albirant les seves muralles il·luminades, una estampa deliciosa per a la vista. Malauradament, per qüestió d’horaris no podem visitar el Monestir de Poblet.
Al llarg del camí, ens trobem un camioner que, en saludar-lo, ens diu: heu de ser molt rics per poder-vos permetre de caminar a aquestes hores i en aquests dies fora de vacances! I la veritat és que sí, que tenia raó, som rics de temps lliure.
El divendres, tot continuant la nostra ruta, arribem fins a Pont d’Armentera, tot passant per Santes Creus, 32 km més, monestir el qual visitem en tota la seva grandiositat. Pont d’Armentera, poblet poc habitat on hem descobert l’amabilitat de la mestressa de Can Colet, filla d’alemany i catalana, on hem estat hostatjats com a veritables peregrins caminadors.
Ambulator nascitur, non fit.
Dissabte, 30 km més, sortim de Pont d’Armentera en direcció Belltall, passant per Rocafort de Queralt i Forès. Des de Forès, que té una privilegiada elevació que en fa un mirador natural de la Conca de Barberà, entreveiem, al tombar la tarda, el Montseny i la mar mediterrània. Més tard arribem a Belltall, on descansarem.
En aquesta etapa haurem passejat per camins rurals, camps d’oliveres i vinyes, gaudint de les menges que la natura ens ofereix tot parant en algun dels poblets que, poc a poc, es van deshabitant. Actualment pobles que solien tenir uns mil habitants s’estan quedant en poc més d’un centenar, la majoria vellets i alguna canalla que juga pels carrers.
A l’horitzó s’observen els parc eòlics, molins de vent trencant els nostres esquemes, qui sap si en un futur aquests nous molins serviran com a excusa per a escriure contes quixotescos.
Diumenge, dia de precepte, ens hem guardat els últims 10 km per a aquest dia. Arribem a Vallbona de les Monges a l’hora d’esmorzar, on davant d’un porró de vi devorem unes galtes de porc.
La RUTA DEL CÍSTER s’ha acabat i, sense voler, els nostres esperits s’acosten a Déu. Amén.
(Alt Camp, Conca de Barberà, L’Urgell )
'Caminar és l'art de la paciència, l'art de l'aproximació a la realitat. Jo em conformo amb allò que trobo, no vaig a buscar res. I és llavors que trobo coses impensables'.
Josep Maria Espinàs
Hi ha rutines a la vida que, per sort de qui les gaudeix, són d’agraïr. Com fa unes quantes tardors, iniciem una altra travessa pensada per a aquesta estació, la tardor, primavera d’hivern, exuberant, plena de colors i de fruits; fruits de tardor amb connotacions sexuals, magranes, castanyes, figues, olives, raïm, ametllers, cireretes de pastor; fruits que la seva menja, tot caminant, és un dels plaers més deliciosos i gratificants que hem gaudit.
Sortim de Manlleu un dimecres del mes de novembre. De les alternatives que ofereix el viatge, podem escollir l’autopista via Barcelona – Tarragona o bé enllestir via Eix Transversal cap a Manresa – Tàrrega – Vallbona de les Monges. Finalment triem aquesta última ruta per trobar-la més propera i casolana, com rodalies i l’AVE.
Arribem a Vallbona de les Monges, on la germana Frederica, angelical ella, ens ensenya les nostres cel·les. Les trobem prou confortables i adients per a començar amb bon peu. Seguidament fem una visita ràpida al monestir, el qual trobem d’unes mesures excel·lents, ni massa grans, ni massa petites; les trobem en un estat pur per a gaudir del silenci i el retrobament tot passejant pel seu claustre.
A quarts de vuit de la tarda del mateix dia d’arribada assistim, compartim, escoltem i participem en un dels actes litúrgics de la comunitat, tal com els que ofereixen cada dia: Matines, Laudes, Tercia, Eucaristia, Sexta, Nona, Vespres i Completa.
Onze germanes, dues de les quals novícies, amb unes veus que ens fan elevar les sensibilitats al més amunt. Quan et trobes gaudint a aquests nivells, penses que bo seria poder-ho compartir amb més gent!
En aquesta ocasió érem solament els companys de fatigues, entre les pedres centenàries del monestir i els cants angelicals que sonaven suaument a les nostres oïdes, elevant els nostres esperits, tot fent-nos dubtar del nostre agnosticisme.
El dia següent, dijous, visitem el Santuari del Tallat i caminem fins a Montblanc, on hi arribem de fosc, després d’haver caminat uns 32 km, tot albirant les seves muralles il·luminades, una estampa deliciosa per a la vista. Malauradament, per qüestió d’horaris no podem visitar el Monestir de Poblet.
Al llarg del camí, ens trobem un camioner que, en saludar-lo, ens diu: heu de ser molt rics per poder-vos permetre de caminar a aquestes hores i en aquests dies fora de vacances! I la veritat és que sí, que tenia raó, som rics de temps lliure.
El divendres, tot continuant la nostra ruta, arribem fins a Pont d’Armentera, tot passant per Santes Creus, 32 km més, monestir el qual visitem en tota la seva grandiositat. Pont d’Armentera, poblet poc habitat on hem descobert l’amabilitat de la mestressa de Can Colet, filla d’alemany i catalana, on hem estat hostatjats com a veritables peregrins caminadors.
Ambulator nascitur, non fit.
Dissabte, 30 km més, sortim de Pont d’Armentera en direcció Belltall, passant per Rocafort de Queralt i Forès. Des de Forès, que té una privilegiada elevació que en fa un mirador natural de la Conca de Barberà, entreveiem, al tombar la tarda, el Montseny i la mar mediterrània. Més tard arribem a Belltall, on descansarem.
En aquesta etapa haurem passejat per camins rurals, camps d’oliveres i vinyes, gaudint de les menges que la natura ens ofereix tot parant en algun dels poblets que, poc a poc, es van deshabitant. Actualment pobles que solien tenir uns mil habitants s’estan quedant en poc més d’un centenar, la majoria vellets i alguna canalla que juga pels carrers.
A l’horitzó s’observen els parc eòlics, molins de vent trencant els nostres esquemes, qui sap si en un futur aquests nous molins serviran com a excusa per a escriure contes quixotescos.
Diumenge, dia de precepte, ens hem guardat els últims 10 km per a aquest dia. Arribem a Vallbona de les Monges a l’hora d’esmorzar, on davant d’un porró de vi devorem unes galtes de porc.
La RUTA DEL CÍSTER s’ha acabat i, sense voler, els nostres esperits s’acosten a Déu. Amén.
diumenge, 17 de juny del 2007
CARROS DE FOC / 2
dissabte, 11 de novembre del 2006
COSTA VERMELLA + GR92
COTLLIURE - MADELOC- COLL DE BANYULS - MOLINARS - COLERA.
--
PORTBOU - COLERA-LLANÇÀ - PORT DE LA SELVA - CADAQUÉS - ROSES.

8/11 Novembre 2006
Plàcid B., Toni B., Josep.
Tres dies abans de la travessa, gaudíem de la lluna plena dalt el Santuari de Bellmunt, on l’Edu i en Jordi ens el fan sentir com la casa de tots.
Eren les sis de la tarda que arribàvem amb les mans a la butxaca a Cotlliure. Entre els núvols es dibuixava allò que seria una nit plàcida i alegre; la lluna, quasi plena, ens acompanyaria amb la seva llum entre les pedres de la platja, de formes màgiques i colors inversemblants.
La nostra intenció era resseguir tota la Costa Vermella i continuar pel GR92 de Portbou a Roses. Ja en el viatge d’aquella mateixa tarda, vam intuir que de Cotlliure a Portbou seria impossible. Grans espadats ens esperaven.
El matí del dia següent havíem d’iniciar la travessa i no sabíem per on començar. Per sort, els déus sempre ens acompanyen.
Tot passejant per la terra que té guardades les despulles del poeta Antonio Machado, vam trobar el nostre déu. Era un caçaire del Rosselló, un home fornit, de mans gruixudes i que en els seus millors temps havia conquerit, com nosaltres volíem fer, aquelles muntanyes. Va ser una hora intensa entre les sis i les set de la tarda, durant la qual ell es posà a la nostra disposició. Com l’emocionava poder-nos orientar sobre el terreny perquè el matí següent comencéssim amb bon peu!
Quasi negra nit ens portà fins a Madeloc. Allí ens feu veure, entre la foscor, el coll de Vallauria i el coll de Banyuls. Per tant, la travessa seria per l’interior fins a Colera.
Català perfecte, ens deia: “aquí no us podeu pas enganyar, aquí no us podeu pas enganyar”, quan nosaltres hauríem dit: “no us podeu pas perdre”. Expressions diferents del mateix idioma que ens enriqueixen a tots.
Van ser unes vuit hores de gran bellesa. Entre turons, colls i boscos sempre albiràvem la mar, resseguida pels seus penya-segats.
Al llarg dels dos dies següents vam seguir el GR92, de Portbou a Roses, molt ben marcat i enllaçant sempre amb els camins de ronda.
Impressionant, deliciós el camí carreter del Port de la Selva a Cadaqués. Bordes, parets, marges, feixes... Tot construït amb pedra en sec. Platges, cales, caletes... Tot allò era nostre, sols amb els nostres pensaments i la remor de la mar. Vam xalar. Filosofades entre algun porró de vi, alguna cigarreta i uns esmorzars insuperables.
Salut i que els déus també us acompanyin.
--
PORTBOU - COLERA-LLANÇÀ - PORT DE LA SELVA - CADAQUÉS - ROSES.
8/11 Novembre 2006
Plàcid B., Toni B., Josep.
Tres dies abans de la travessa, gaudíem de la lluna plena dalt el Santuari de Bellmunt, on l’Edu i en Jordi ens el fan sentir com la casa de tots.
Eren les sis de la tarda que arribàvem amb les mans a la butxaca a Cotlliure. Entre els núvols es dibuixava allò que seria una nit plàcida i alegre; la lluna, quasi plena, ens acompanyaria amb la seva llum entre les pedres de la platja, de formes màgiques i colors inversemblants.
La nostra intenció era resseguir tota la Costa Vermella i continuar pel GR92 de Portbou a Roses. Ja en el viatge d’aquella mateixa tarda, vam intuir que de Cotlliure a Portbou seria impossible. Grans espadats ens esperaven.
El matí del dia següent havíem d’iniciar la travessa i no sabíem per on començar. Per sort, els déus sempre ens acompanyen.
Tot passejant per la terra que té guardades les despulles del poeta Antonio Machado, vam trobar el nostre déu. Era un caçaire del Rosselló, un home fornit, de mans gruixudes i que en els seus millors temps havia conquerit, com nosaltres volíem fer, aquelles muntanyes. Va ser una hora intensa entre les sis i les set de la tarda, durant la qual ell es posà a la nostra disposició. Com l’emocionava poder-nos orientar sobre el terreny perquè el matí següent comencéssim amb bon peu!
Quasi negra nit ens portà fins a Madeloc. Allí ens feu veure, entre la foscor, el coll de Vallauria i el coll de Banyuls. Per tant, la travessa seria per l’interior fins a Colera.
Català perfecte, ens deia: “aquí no us podeu pas enganyar, aquí no us podeu pas enganyar”, quan nosaltres hauríem dit: “no us podeu pas perdre”. Expressions diferents del mateix idioma que ens enriqueixen a tots.
Van ser unes vuit hores de gran bellesa. Entre turons, colls i boscos sempre albiràvem la mar, resseguida pels seus penya-segats.
Al llarg dels dos dies següents vam seguir el GR92, de Portbou a Roses, molt ben marcat i enllaçant sempre amb els camins de ronda.
Impressionant, deliciós el camí carreter del Port de la Selva a Cadaqués. Bordes, parets, marges, feixes... Tot construït amb pedra en sec. Platges, cales, caletes... Tot allò era nostre, sols amb els nostres pensaments i la remor de la mar. Vam xalar. Filosofades entre algun porró de vi, alguna cigarreta i uns esmorzars insuperables.
Salut i que els déus també us acompanyin.
dissabte, 17 de juny del 2006
ELS PORTS / 2
dissabte, 27 de maig del 2006
PUIGMAL
dilluns, 14 de novembre del 2005
LOS MONEGROS

Del 9 al 13 de Novembre 2005
DIA 09:Manlleu-Sariñena (Hostal Alcanadre).
DIA 10:El Saso de Santa Cruz, en Castelflorite-Voltant per la Laguna de Sariñena.
DIA 11:De Alcubierre al cim de San Caprasio-De San Caprasio a Lanaja.
Dia 12:De Sariñena (Hostal Romea) a San Juan de Flumen (Bar el Xato)-Cartuja Nuestra Señora de las Fuentes (El Cartujo)-Lanaja.
Dia 13: -De Fraga a Manlleu.
Plàcid B., Toni B., Josep.
dissabte, 24 de setembre del 2005
diumenge, 19 de juny del 2005
dissabte, 21 de maig del 2005
dissabte, 6 de novembre del 2004
dimarts, 8 de juny del 2004
dimarts, 1 de juny del 2004
dissabte, 1 de novembre del 2003
diumenge, 1 de juny del 2003
dissabte, 1 de juny del 2002
dissabte, 18 de maig del 2002
dimecres, 6 de juny del 2001
dissabte, 1 d’abril del 2000
dimarts, 1 de juny del 1999
dissabte, 31 d’octubre del 1998
dissabte, 26 de juliol del 1997
dimarts, 1 de juliol del 1997
dissabte, 15 de juny del 1996
VI BICI CINGLES 96
.jpg)
15 i 16 Juny 1996
250 Km. en dues etapes
Quico C., Josep
Grup Excursionista de Manlleu
Etiquetes de comentaris:
Travesses amb bici de muntanya
dimarts, 1 d’agost del 1995
dissabte, 1 de juliol del 1995
dissabte, 3 de setembre del 1994
ANETO

Josep
Centre Excursionista Esquirol
Quan el 1842 el militar rus Platon de Cikhacev i el comte francès Albert de Franqueville es van proposar d'assolir per primera vegada el cim de l'Aneto, no s'esperaven trobar aquest escull tan perillós. El bateig va ser obra de Franqueville, que es va inspirar en la religió musulmana. Mahoma deia que per entrar al Paradís tots els homes han de travessar un pont estret. La comparació no podria ser més encertada, perquè el pas de Mahoma ha fet tirar endarrere excursionistes dels més atrevits. Ara, qui ha tingut el valor de passar aquest pont natural, ha gaudit de les magnífiques vistes des del cim més alt dels Pirineus.
Etiquetes de comentaris:
3000 metres,
Excursions d'alta muntanya
dissabte, 11 de juny del 1994
IV BICI CINGLES 94
.jpg)
11 i 12 Juny 1994
145 Km. en dues etapes
Quico C., Josep
Grup Excursionista de Manlleu
Etiquetes de comentaris:
Travesses amb bici de muntanya
diumenge, 1 d’agost del 1993
divendres, 30 de juliol del 1993
dijous, 29 de juliol del 1993
dijous, 1 de juliol del 1993
PICA D'ESTATS - PIC VERDAGUER - SOTLLO
Etiquetes de comentaris:
3000 metres,
Excursions d'alta muntanya
dissabte, 19 de setembre del 1992
dijous, 6 d’agost del 1992
dissabte, 13 de juny del 1992
II BICI CINGLES 92
MANLLEU - SANT FELIU DE PALLAROLS - MANLLEU
13 i 14 Juny 1992
130 Km. en dues etapes
Quico C., Josep
Grup Excursionista de Manlleu
Etiquetes de comentaris:
Travesses amb bici de muntanya
Subscriure's a:
Missatges (Atom)